Noticia de la Diócesis de Mallorca

L’INFORME ANUAL DE FOESSA CONFIRMA UNA ESPANYA A DUES VELOCITATS EN ÍNDEXS DE DESIGUALTAT, POBRESA I DESOCUPACIÓ

Gestión parroquial online

L’informe anual “Análisis y Perspectivas 2016” de la Fundació FOESSA, que aquest any es publica sota el títol Expulsió Social i Recuperació Econòmica, constata una Espanya a dues velocitats en termes d’exclusió social. Natalia Peiro, directora de l’Àrea de Comunicació, Sensibilització i Incidència de Càritas, i Guillermo Fernández, membre del Comitè Tècnic de FOESSA, han alertat que “l’anàlisi territorial de la desigualtat, la pobresa i la desocupació mostren un país a dues velocitats, i que, com a conseqüència de la crisi, s’ha generat un procés de divergència entre les Comunitats Autònomes”.

Un país a dues velocitats

La conclusió d’aquest diagnòstic es basa en quatre factors:

1. Les diferències en l’eix nord-sud no només es mantenen, sinó que tendeixen a augmentar: mentre Andalusia, Extremadura, Castilla- La Mancha, la Comunitat Valenciana, Canàries i les Illes Balears es trobarien en pitjor situació davant una eventual sortida de la crisi, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja i Aragó es trobarien en millor situació, des del punt de vista de la pobresa, la desigualtat i la desocupació més greu.

2. En segon lloc, els indicadors de desocupació analitzats, que serien el desencadenant més clar d’una bona posició de sortida per a la població en pitjor situació, mostren una recuperació molt feble i, en alguns casos, molt allunyats del ritme necessari per impulsar una reducció intensa de la pobresa i la desigualtat. Dels quatre indicadors analitzats, només en un d’ells hi ha quatre CC.AA. que aconsegueixen millorar la seva situació des del primer impacte de la crisi l’any 2009.

3. Les diferències regionals de la pobresa apunten a una sortida divergent de la crisi. Aquesta disparitat seguirà provocant augments en les diferències de desigualtat i benestar.

4. La «situació de sortida» per al conjunt de les CC.AA. ofereix una pitjor situació respecte a les dades recollides en 2009 en el primer impacte de la crisi. Aquest resultat ens permet afirmar que la probabilitat que augmenti la borsa de l’exclusió social, malgrat el creixement econòmic, és molt elevada.

Per elaborar l’Informe, els experts del Comitè Tècnic de FOESSA han utilitzat els indicadors que qualifiquen la cohesió social i que mesuren la fractura social d’un país: la desigualtat, la desocupació, la pobresa i l’exclusió social. I s’avaluen en quin mesurada les CC.AA. parteixen amb majors fortaleses i febleses. S’ha comparat l’any 2009, en el qual es va produir el primer impacte de la crisi, amb el període 2014-2016, on les dades econòmiques i de desocupació comencen a canviar. La lectura d’aquests indicadors llancen els següents resultats.

Renda

Els ingressos de les llars han minvat espectacularment des del primer impacte de la crisi, amb una reducció que supera el 10%.

Les CC.AA. amb major renda mitjana inicial experimenten les menors caigudes, de manera que encara que les posicions relatives en el rànquing es mantenen gairebé constants, les diferències entre regions augmenten en aquest període.

Desigualtat

Les diferències han augmentat i les rendes mitjanes s’han reduït, la qual cosa ha produït un enfonsament de les rendes més baixes. En la major part de les CC.AA. el 20% més ric de la població està suportant millor la crisi. Andalusia, Astúries i Castella-la Manxa són les CC.AA. on el 20% més pobre ha caigut més. Les dues úniques CC.AA. on ha crescut la renda dels més rics han estat Aragó i Galícia.

Les variacions en la desigualtat en les CC.AA. indiquen que existeixen diferents raons que les originen i que aprofundeixen en l’heterogeneïtat territorial del nostre país. Per exemple, mentre Navarra amb prou feines ha crescut en les rendes mitjanes però sí en els extrems, Aragó ha augmentat la desigualtat tant en les rendes mitjanes com entre els més rics i els més pobres.

Pobresa

Augmenta el risc de pobresa en totes les CC.AA. i en el conjunt nacional la variació anual mitjana és del 9% si ancorem el llindar de pobresa l’any 2009.

Les mateixes Comunitats segueixen estant en els extrems de la classificació de les taxes de pobresa, una situació que es repeteix des de fa dècades.

Si s’analitza la pobresa segons el nivell de vida de cada regió, el resultat varia en Comunitats com Aragó, La Rioja i Astúries, on l’augment es dispara, i Navarra i País Basc, que ho contendrien degut als seus millors sistemes de protecció social.

Desocupació

Durant el període 2009-2016, l’evolució de l’atur de la persona referent a la llar mostra un empitjorament en les CC.AA. millor posicionades al començament de la crisi i una certa millorança o estabilització en les quals es trobaven pitjor.

Respecte a les llars amb tots els seus membres actius en atur, no hi ha hagut cap Comunitat Autònoma que hagi aconseguit reduir aquesta situació a nivells anteriors a 2009.

En 14 CC.AA. 4 de cada deu aturats serien aturats de molt llarga durada.
En relació al nombre de llars sense ingressos, els majors increments s’han produït a les CC.AA. a les que el nombre de llars afectades era el més baix a 2009. Astúries, Navarra i especialment Galícia destaquen en el seu increment.

Al ritme actual, aconseguir les xifres de llars sense ingressos anteriors a la crisi, ja de per si mateix elevades, pot suposar fins a set anys.

Conseqüència del model social

Com ha assenyalat Natalia Peiro, les dificultats que revela l’Informe “responen a una qüestió de model social, de com ens plantegem la construcció de la nostra societat. No és una conseqüència de la crisi. El que sí han empitjorat com a conseqüència de la crisi són les condicions de vida perquè les persones i famílies puguin obrir un nou període de millora, perquè la seva posició ja no és la mateixa i tampoc les seves oportunitats”.

Un altre factor preocupant és que aquestes conseqüències s’estiguin fent invisibles per a una part de la societat i que aquest procés vagi a més. “Es tracta d’alguna cosa ja experimentada també a altres crisis: l’any 2007, per exemple, l’exclusió social de la població espanyola era del 16,3% i afectava a més de 7,3 milions de persones. Però gairebé ningú ho percebia”, ha afirmat la directora de Comunicació de Càritas.

L’Informe desvetlla que estem assistint al que es denomina procés “contracíclic” i que, com va explicar Guillermo Fernández, consisteix que“davant períodes de recessió econòmica, la pobresa augmenta ràpidament; no obstant això, en fases de creixement no descendeix a la mateixa mesura i, fins i tot, roman estancada”.

Natalia Peiro ha urgit a “recuperar per a la política social als ignorats, els no útils, els expulsats, sobretot en un moment com l’actual, on la deterioració d’un sector significatiu de la societat exigeix una major altura de mires, a la qual els nostres partits no han sabut respondre encara”.

Proposta per rescatar les persones més vulnerables

Per a això, en la roda de premsa es va desglossar una proposta de FOESSA i que Càritas recull en el document de Propostes davant les eleccions generals presentat a totes les forces polítiques, per incorporar a tres col·lectius insuficientment protegits en el nostre marc de garantia de rendes: les llars en pobresa severa, els treballadors i treballadores pobres i a les famílies amb fills i filles a càrrec. Aquesta meta implica engegar tres mesures de caràcter complementari:

Primera. Creació d’una Renda Garantida que cobreixi un mínim equivalent en el conjunt del territori de l’Estat. S’estima un cost d’entre 2.700 i 3.600 milions d’euros per a una cobertura entre el 75% i el 100% de les possibles llars sense ingressos beneficiaris de la prestació.

Segona. Extensió de la Renda Garantida a través d’un programa de bonificació a l’ocupació. Tindria un cost benvolgut d’entre 2.300 i 5.200 milions d’euros.

Tercera. Augment de la protecció a la família i la infància a través de l’ampliació de la cobertura de l’actual deducció fiscal reemborsable per a famílies nombroses, persones amb discapacitat a càrrec o per ascendent amb dos fills. El cost d’una mesura d’aquestes característiques suposaria una inversió propera als 7.000 milions d’euros, introduint elements de condicionalitat de renda.

En total, al voltant de 10.000 milions d’euros seria la xifra necessària per garantir l’adequada protecció d’aquests grups socials més vulnerables.

Com ha reclamat Guillermo Fernández, “si, com tot indica, Espanya haurà d’afrontar a molt curt termini una previsió pressupostària propera a aquesta quantitat per respondre a l’esforç reclamat per la Comissió Europea per corregir el balanç estructural de la desviació del dèficit, la pregunta és si, com a quarta economia de la zona euro i tretzena del món en termes de Producte Interior Brut, no hem d’exigir-mos dur a terme un esforç pressupostari i fiscal similar per dotar-mos d’un sistema de garantia de rendes que redueixi significativament la pobresa i permeti el rescat dels drets i la dignitat de milions de persones”.

Aprofundim i debatem

L’Informe es completa amb dos capítols. En el primer, sota l’epígraf “Aprofundim”, es plantegen respostes a la pregunta “És possible revertir la desigualtat a Espanya?” a la llum de les propostes de A. B. Atkinson, qui des de fa cinc dècades dirigeix les principals recerques desenvolupades per l’OCDE.

En el capítol «Debatim», diversos experts de reconegut prestigi aborden tres temàtiques de fons que van a estar amb nosaltres durant bastant temps i que tenen totes elles una especial incidència en els processos d’exclusió social: el Cim del Clima des del punt de vista dels més exclosos, la situació dels refugiats i les capacitats del nostre sistema d’acollida, i finalment una valoració sobre què amaguen les sigles TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership).

Fuente original: http://www.agenciabaleria.com/200-ampliar_noticia.php?idioma=cat&&desc=L’INFORME_ANUAL_DE_FOESSA_CONFIRMA_UNA_ESPANYA_A_DUES_VELOCITATS_EN_ÍNDEXS_DE_DESIGUALTAT,_POBRESA_I_DESOCUPACIÓ&&noticia_id=9059