Molt estimats germans i germanes:
Quan he tingut notícia de lencàrrec que mha confiat el papa Francesc com a Administrador Apostòlic de lEsglésia de Mallorca, mhe posat a disposició del Senyor i de tots vosaltres per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que esteu recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot lamor del que som capaç, però també amb la temor dhaver de respondre als reptes que en aquests moments sens presenten, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de lentorn humà i social que vivim. Des del meu servei pastoral, és amb vosaltres que vull fer-ho bé.
El que sí crec que tinc clar és que lavui de la nostra societat i dels cristians dins della, és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin a qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica. En aquest moment, hom percep que nhi ha molts que dubten, però també nhi ha molts altres que dubten dels seus dubtes, i tant uns com els altres potser cerquen sincerament un sentit que orienti la seva vida, un acompanyament que els encoratgi, una amistat que els faci entrar en sintonia, que els integri socialment i creï lligams de bon veïnatge i de comunió fraterna.
Madheresc de cor al papa Francesc quan diu que Jesucrist pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn en la seva constant creativitat divina. Cada vegada que intentam tornar a la font de lEvangeli broten nous camins, mètodes creatius, altres formes dexpressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual (EG 11). És a aquest intent que us invito: tornar junts a la font de lEvangeli per a captar quina novetat ens presenta cada dia, assumir-la i treballar-la. Què bé si ens ajudam mútuament a descobrir-ho, portar-ho a la pregària, comunicar-nos-ho i fer-ne festa. Lo que deim i feim no és obra nostra, sinó que és de Déu que ens ha estimat primer, dóna vida i fa créixer.
La nostra responsabilitat i joia alhora és voler sembrar bé, amb bona intenció i enmig de limmens camp de la nostra realitat secular, ja que, com diu Francesc, la joia de lEvangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú (EG 23). Daquí que dediquem més temps a sortir, a anunciar lEvangeli a tothom i no tant a la discussió i entreteniment malaltís sobre qüestions internes. Ho vull dir amb paraules que en aquest Any jubilar prenen un sentit molt especial: una Església en sortida viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit dhaver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva (EG 24). El desig és que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avançar en el camí duna conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan (EG 25). Hem de fer que la misericòrdia sigui lantídot contra la indiferència i contra tota obsessió individualista.
La meva salutació, que és per a tots sense excepció de ningú vull tenir locasió de fer-ho personalment durant el temps que el Senyor disposi suneix a la voluntat que el meu exercici de pastor no sigui mai ni exclusiu ni excloent. Tots i totes tenim un paper específic a fer, segons la vocació a la que Déu ens crida. A lEsglésia no som sols col·laboradors, encara que això comporti una plena i generosa dedicació; més bé, tots som corresponsables, la qual cosa vol dir que estem implicats com Jesús en el seu moment. Vet aquí lestil que ens demana el papa Francesc que ens portarà a lacompanyament i a donar fruit: La comunitat evangelitzadora es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, sabaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist en el poble (EG 24). Per això, arrelats a la nostra societat mallorquina, ens preocupa tot: leducació, la sanitat, la manca de treball, làmbit dels joves i de les famílies, la indiferència religiosa, les diferències i lexclusió social, la violència verbal i física, la preservació dels espais naturals, el fenomen del turisme, el compromís polític i la necessitat de diàleg constructiu, els agents econòmics, el món mediàtic, de la universitat i la cultura, qualsevol irresponsabilitat pròpia i aliena… I ens preocupa sobretot com ser-hi presents i actius per tal dinfluir positivament des de la nostra fe, oferint el millor de lEvangeli fet vida en nosaltres i en tants altres, amb qui compartim valors, sentiments, conviccions i opcions.
Disculpeu que hagi anat tan directe al gra, però és urgent que siguem fidels al missatge que hem de comunicar i als gestos que lhan de fer creïble. Som febles, jo el primer, i en tot moment necessitarem lajuda del Senyor i el recolzament mutu com a membres dun mateix cos on ningú pot prescindir de laltre. Hi ha un misteri de comunió que, vulguem o no, ens té atrapats. La caritat mobliga a dir amb el papa Francesc que no vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic dobsessions i procediments. Si una cosa ha dinquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de lamistat amb Jesús, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida (EG 49). Fem lesforç destar-hi al costat.
Tot temps és important i de tota ocasió nhem de treure bé. Fem-ho essent persones de bon tracte. No deixem lloc a les rebaixes sobre el que hem de viure i comunicar com a seguidors de Jesús i com a membres dun cos viu del que tots en formem part. Sapiguem com diu sant Pau que quan un membre sofreix, tot el cos sofreix amb ell i sho passa malament; i quan un salegra, tothom salegra amb ell. Què bé si ho vivim així. Des daquest misteri, mescla de feblesa i comunió que és lEsglésia, us demano que preguem units perquè sens concedeixi aquella actitud sinodal que vol dir voluntat de caminar junts que faci possible realitzar el que el Senyor avui ens demana a tots com a conversió pastoral i, a cadascú, com a conversió personal.
El meu desig de pastor és que en aquesta aventura ens hi sentim joiosament implicats i animats a fer-ho, tot regalant-nos estimació i confiança els uns als altres. I el meu record afectuós pels pastors que he conegut i que mhan precedit en aquesta Seu, el bisbe Teodor Úbeda, el bisbe Jesús Murgui i el bisbe Xavier Salinas. Comptaran sempre amb la meva pregària i afecte fraternal.
Per la intercessió del beat Ramon Llull, home de la nostra terra, ens dirigim amb confiança filial a la Mare de Déu de Lluc amb aquesta pregària: siau vós la llum divina que il·lumini el nostre camí. I, demanant-vos la vostra benedicció, compteu també amb la meva que ja us faig arribar sobre cadascú i sobre aquesta terra de Mallorca que Déu estima.
Una abraçada fraternal en Crist,
+ Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Administrador apostòlic de Mallorca