Càritas, CONFER, Justícia i Pau i el Sector Social de la Companyia de Jesús denuncien que milers de persones romanen en un llimbs jurídic, vivint en pèssimes condicions com a hostes temporals a Turquia i en camps a les illes gregues.
El 18 de març de 2016 els membres del Consell Europeu (Caps d’Estat i de Govern) es van reunir amb el seu homòleg turc per signar una declaració a la qual varen acordar mesures addicionals per posar terme a la migració irregular des de Turquia a la UE. Es tracta d’un acord internacional però disfressat sota el nom de declaració. Un acord internacional furtat al control democràtic del Parlament Europeu, que no ha estat objecte de ratificació ni està publicat a cap Diari Oficial. A més, l’acord genera discriminació sobre la base de la nacionalitat, ja que només contempla el reassentament des de Turquia de persones sirianes.
Per poder declarar la inadmissibilitat de les sol·licituds de protecció de les persones que arriben a les illes gregues, l’acord qualifica a Turquia com a tercer país segur, malgrat les evidències de la deteriorada qualitat democràtica del règim i la violació dels drets humans, tant dels ciutadans dissidents com de les persones migrants i refugiades. Encara que les autoritats europees es feliciten pel bon funcionament de l’acord, no és cert: milers de persones romanen en un limbe jurídic, com a hostes temporals a Turquia i a camps a les illes gregues vivint en pèssimes condicions.
L’acord respon a una estratègia política europea en plena expansió dirigida a tancar les nostres fronteres, considerant tercers països segurs a uns altres dels quals procedeixen o pels quals transiten importants fluxos de migrants i refugiats, i a augmentar substancialment les expulsions des d’Europa, com es deriva del nou Pla d’Acció de la Comissió Europea sobre el retorn que, amb un llenguatge confús permet fins i tot l internament de menors. Un altre cas sagnant és l’acord amb Afganistan per a la readmissió de totes les persones afganeses que expulsi la Unió Europea encara que no és l’únic. Actualment hi ha negociacions similars de control migratori i readmissió a canvi de diverses contraprestacions per part de la UE amb Líbia, Etiòpia, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Tunísia.
Es tracta d’acords internacionals en els quals es proposa exclusivament el control dels fluxos migratoris i el tancament de les nostres fronteres fins i tot vulnerant les garanties mínimes de Drets Humans i Protecció Internacional, augmentant la pressió migratòria sobre països que no compleixen aquests estàndards ni tenen capacitat per garantir-los. La Unió Europea, lluny d’habilitar vies legals i segures, genera colls d’ampolla per als centenars de milers de persones que vénen fugint de la guerra, la persecució o els qui es veuen forçats desplaçar-se per les conseqüències de la deterioració mediambiental o l’absència d’oportunitats de vida als seus països.
És una solució a curt termini, que evidencia la seva ineficàcia i provoca violacions de Drets Humans de les quals tots els governs són materialment responsables. Tampoc és una resposta al creixement del populisme o de la fallida del model Europeu, viola diversos acords internacionals i es deriva la responsabilitat a altres Estats.
Fuente original: http://www.agenciabaleria.com/200-ampliar_noticia.php?idioma=cat&&desc=UN_ANY_DES_DE_L’ACORD_UE-TURQUIA:_PASSES_CAP_A_UN_MALA_DIRECCIÓ&¬icia_id=9830