Fa només tres mesos que la jove catalana Flavia Chevallard ha iniciat el seu treball de cooperant als camps de refugiats de Líban, però ja té ben clar quina és la seva tasca: aconseguir que l’educació arribi als infants refugiats. Molts d’ells són siris que han fugit de la guerra que destrueix el seu país, d’altres palestins que també han sortit de Siria o bé pertanyen a famílies de refugiats que ja es trobaven al Líban des de fa dècades. En total, un milió i mig de persones que s’han acoplat com han pogut en un petit país, on un de cada tres habitants és refugiat. Viuen en campaments improvisats al camp, en algun lloc on puguin aconseguir un poc de feina que els permeti malviure. Les tendes, fetes amb quatre ferros i troços de roba, no frenen ni l’aigua, ni les gelades de l’hivern, ni el calor sufocant de l’estiu i necessiten l’ajut de les ONG per poder tenir aigua. La convivència entre siris i palestins no és fàcil, però encara és més complicada la integració amb els libanesos. Malgrat tot, dins aquestes condicions extremes hi resideix la llavor de l’esperança.
Flavia ho té clar, si algun dia la guerra de Síria acaba qui podrà reconstruir el país són aquests infants, perquè aquells que han arribat als països del primer món difícilment tornaran. Però perquè aquests nins puguin aixecar Síria de les runes, és necessari que puguin anar a l’escola. Flavia pertany a l’ONG catòlica CESAL, que des dels anys 90, juntament amb l’italiana AVSI, treballen al Líban. En una breu estada a Mallorca, la jove cooperant va voler explicar el seu treball al Líban, en una conferència que es va celebrar el passat dimecres 14 de desembre a la Fàbrica Can Ramis d’Inca. Flavia contà als assistents com AVSI-CESAL organitza cursos intensius de sis mesos perquè aquests nins aprenguin anglès i francès i puguin entrar a les escoles libaneses, que parlen dos idiomes desconeguts per a ells. Perquè a més de l’educació també es vol aconseguir la integració dels inmigrants en el país d’acollida. AVSI-CESAL treballa des de la dignitat com a persones dels refugiats i a més dels mitjans per sobreviure també els ofereix una acollida humana plena d’afecte i d’esperança cristiana. Un altre punt d’atenció és la formació laboral i s’organitzen petits tallers d’oficis per a les dones, perquè cal que mirin d’assegurar-se alguns dòlars per a què la família pugui escapar de la desnutrició.
Recentment el Govern de les Illes Balears ha concedit, a través de la petita delegació de CESAL de Mallorca —amb seu a Lloseta—, una important subvenció per millorar les condicions de les tendes i evitar que es banyin amb la pluja. És una petita passa més per millorar un poc les seves condicions de vida. Podeu seguir les activitats de Flavia i els seus companys a través de la web www.cesal.org.

Fuente original: http://www.agenciabaleria.com/200-ampliar_noticia.php?idioma=cat&&desc=UN_HORABAIXA_AMB_FLAVIA:_LA_PASSIÓ_D’UNA_COOPERANT_PER_ATENDRE_ELS_REFUGIATS&&noticia_id=9575

Por Prensa